Barri ideal

La falla gran ens ha permès crear un nou carrer dedicat a Jean Cocteau.

Serà un carrer efímer, però… Quantes oportunitats tenim de crear de zero un nou carrer o un nou barri?

A la nostra ciutat real ja no ho podem fer…

Com seria el teu barri ideal?

O millor… Com hauria de ser el barri  de tots aquells que contemplen esta falla i que l’habitaran en un futur?

És un tema molt seriós. Perquè l’arquitectura i l’urbanisme de les nostres ciutats no és només la construcció d’edificis o parcs. És, en essència, la construcció d’espais. Espais per a viure’ls però sobretot per a conviure. I han de tenir tot allò que ens és necessari: escoles, museus, parcs, serveis públics… I espai. Molt d’espai. No penseu que hui les ciutats semblen només cases d’illes entre carreteres?

No és just.

On està l’espai? On està el nostre espai?

Al nostre barri menut hi ha lloc per a tot i per a tots. També perquè allò que és necessari per a nosaltres siga igual d’important que allò que heretem. Perquè les ciutats són gràcies al que van ser abans.

No resulta meravellós contemplar la varietat d’edificis, estils, funcions, èpoques, colors…?

Els edificis i els espais construïts han de ser com una gran família. Cadascun compleix la seua funció. I uns arriben més tard que uns altres. Uns s’adapten a allò que els ofereix l’anterior. I cadascun és d’una forma. Este barri té, fins i tot, una mascota. Com  les famílies del món real!

Les ciutats han de créixer i transformar-se. Però això no significa envair ni atacar l’entorn: la nostre barri ha deixat espai a una antiga barraca. La barraca dels nostres avantpassats. L’arquitectura rural valenciana. Eixa horta que va fer possible la ciutat. Per tant, una ciutat que no és possible sense la seua horta.

I tu, t’animes a participar d’este barri ideal?

Alejandro Lagarda.